VOTAR EN CONSCIÈNCIA
Albert Ferrer Orts
Universitat de València
Veig les llistes dels partits que es presenten a les eleccions en el meu poble i comprove que molts dels que conec en una immensa majoria són treballadores i treballadors. Quelcom que segur que esdevé en gran part de les llistes electorals als pobles de la comarca, gent com vosté o com jo que són assalariats o autònoms, però també aturats, estudiants, cuidadores o mestresses de casa. Representants de diverses formacions polítiques que tenen un passat i que provenen de famílies treballadores modestes o humils –d’extracció baixa, en diuen els sociòlegs- d’orígens valencians, manxecs, aragonesos, andalusos…
Avantpassats que hagueren d’abandonar les seues poblacions natals a la recerca d’un present i un futur millor per a ells i la seua descendència, mentre que els naturals d’aquest indret abandonaven progressivament el camp per a fer-se un lloc en altres oficis menys durs i més lucratius. Uns i altres fugien de la misèria i la pobresa d’una postguerra terrible que, grosso modo, els perseguí fins la dècada de 1960. Resultat d’una guerra que quasi tots perderen com a població civil i els nostres antecessors pagaren amb sang, sour i llàgrimes.
És evident que tots no podem pensar igual, malgrat ser treballadors i guanyar-nos el pa a diari fruit de l’esforço el subsidi si malauradament no se’n té, però crida poderosament l’atenció que hi haja gent corrent que defensa els interessos dels que més tenen, dels que retallen en serveis públics i privatitzen tot allò que poden sense amagar-se ni tampoc mentir en eixe sentit, encara que ho disfressen i facen sovint malabars perquè no es note la reculada per a la col·lectivitat.
Aquests candidats, vull dir la major part d’ells, ¿saben d’on venen? ¿Saben dels patiments pretèrits dels seus? ¿Saben que, per poc que retrocedisquen en el temps, trobaran analfabets amb els seus cognoms? Al remat de tot, ¿saben dels enormes interessos privats que hi ha al darrere de les sigles que els emparen? Dic jo que si solament ho sospitaren recularien perquè el que defensen formant part de determinades llistes és com condemnar per segona vegada als seus abnegats avantpassats i, directament, esborrar per sempre el seu llegat de patiment.
Però bé, de tot ha d’haver i el pobre que defensa els interessos dels rics per a sentir-se menys pobre en el pecat porta la penitència. Què li anem a fer? El problema és que no pocs inconscients del desgavell (joves, madurs, vells, dones i homes, assalariats, autònoms i, fins i tot, aturats) poden conduir al conjunt d’una societat a aquesta contradicció permanent en contra de l’interés comú i de la lògica deductiva. Això i una memòria feble que oblida fàcilment totes les malifetes hagudes i per haver dels que foren els seus líders fa només vuit anys, i avui encara estan esperant judici, sent jutjats o han estat condemnats en ferm per corrupcions i corrupteles durant lustres. Que és com dir, que han estat soscavant sense cap mirament l’estat del benestar que la democràcia comporta.
De tot hi ha d’haver en l’hort del senyor, és cert, i ens felicitem perquè no tots pensem igual. Però, ¿com s’entén aquest estat de les coses? ¿Pel materialisme que tot ho abasta? ¿Pel poc valor que conem a les nostres arrels? ¿Per voler destacar d’alguna manera i gaudir del minut de glòria passatgera?
És difícil posar-se en la pell dels elegibles diumenge vinent, de tots ells, però més encara fer-ho dels que sent treballadors aspiren a negar-los –i negar-se alhora– el dret a dir les coses com són i defensar-les perquè la social-democràcia seguisca creixent enfront d’un neoliberalisme depredador que fomenta l’augment de les diferències socials en benefici d’uns pocs, els de sempre.
Cal votar en consciència perquè no retrocedim més encara del que ho férem durant dècades i estem pagant i pagarem durant molts anys. Això no ho podem oblidar, sobretot tan ràpidament. Els vots no legitimen la delinqüència organitzada que dicten les sentències dels tribunals, si no que la posen en el seu lloc políticament: l’oposició.