Arguments o sentiments
Es poden detectar nombrosos arguments fal·laços si s'analitzen amb deteniment, encara que, com és més fàcil apel·lar als sentiments o a les emocions per a atraure a molts seguidors o simpatitzants, és el recurs a la demagògia un dels més utilitzats, sobretot pels polítics.
A l’hora de tractar de convéncer a la societat en el seu conjunt d’alguna cosa en funció de determinats interessos per part d’empreses, organitzacions, institucions, partits polítics o governs, així com pels anomenats ‘comunicadors’, tertulians, líders d’opinió o també pels actualment de moda, els influents en les xarxes socials, se sol recórrer a arguments, més o menys elaborats, o directament a l’apel·lació als sentiments. A exercitar el raonament o a simplement a estimular les emocions. Moltes vegades, inclús s’utilitza una combinació dels dos recursos de forma interessada.
La definició acadèmica de la paraula argument és “raonament per a provar o demostrar una proposició, o per a convéncer del que s’afirma o es nega”. I per a això es necessiten premisses, una base en la qual sustentar-ho que permeta arribar a una conclusió. No obstant això, un argument en si mateix, per molt elaborat que estiga, per molta informació que continga o perquè siga en aparença molt convincent, no significa que siga veritat el que inferix. Per això les premisses són tan importants, perquè d’elles depén la validesa o no dels arguments, que siguen correctes o incorrectes, verdaders o falsos. És en elles, per tant, en les quals cal fixar-se molt bé per a detectar possibles sofismes o fal·làcies.
En un món en el qual la falsedat i la mentida estan tan esteses, l’esperit crític, i inclús un cert escepticisme preventiu, sense caure en el nihilisme, cal considerar-los com a imprescindibles per a procurar eixir almenys indemne d’esta jungla de la informació en la qual s’han convertit els mitjans de comunicació en general, entre els quals les excepcions confirmen la regla. Es poden detectar nombrosos arguments fal·laços si s’analitzen amb deteniment, encara que, com és més fàcil apel·lar als sentiments o a les emocions per a atraure a molts seguidors o simpatitzants, és el recurs a la demagògia un dels més utilitzats, sobretot pels polítics.
La recopilació de dades i proves autèntiques, les comprovacions i demostracions realment veraces, les posades en context i les visions de conjunt no proliferen perquè requerixen massa treball. Els debats honestos, documentats i moderats no es donen perquè són avorrits, no creen audiència o no interessen. Les agendes de contingut en els mitjans són imposades per interessos no sempre confessables. No obstant això, la veritat i el sentit comú es van obrint pas cada vegada més.