A pesar de l'ocorregut en la ‘barrancà’ del 29-O , es continua amb el mateix patró, reparar el danyat de la mateixa forma sense fer res per a evitar el que va passar i, damunt, aprofitant que ara hi ha més diners per a ‘lluir-se’ més.
El que hi haja moltes queixes de ciutadans per l'atenció que reben en realitzar les seues gestions, i d'això el Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana sap molt, és la prova que, per moltes campanyes publicitàries dels governs locals, autonòmics i estatals que es facen, la muralla de l'Administració pareix cada vegada més insalvable.
El progrés en l'orde econòmic, ajudat també pels avanços científics i tecnològics, que ha generat un augment exponencial de recursos, no ha suposat, de manera inconseqüent, el salt substancial que calia esperar per això en la qualitat de vida en general.
Existix un fort contrast entre la superficialitat de la celebració pròpia d'estos dies i l'origen i el sentit profund d'esta.
Es dona la paradoxa que, tenint molts diners en les arques municipals, en alguns casos quantitats que suposen unes quantes vegades tot el pressupost municipal anual, no es pot gastar de forma immediata en les obres necessàries com deuria.
En la zona més afectada per la 'barrancà', la comarca de l'Horta Sud, hi ha reptes infraestructurals a afrontar immediatament i de manera decisiva, com, per exemple, la projectada connexió del barranc de Poyo amb el nou llit del Túria i altres obres annexes preventives, el desviament del barranc de la Saleta a Aldaia o la canalització del barranc de la Rambleta entre Catarroja i Albal.
