El progrés en l'orde econòmic, ajudat també pels avanços científics i tecnològics, que ha generat un augment exponencial de recursos, no ha suposat, de manera inconseqüent, el salt substancial que calia esperar per això en la qualitat de vida en general.
Existix un fort contrast entre la superficialitat de la celebració pròpia d'estos dies i l'origen i el sentit profund d'esta.
Es dona la paradoxa que, tenint molts diners en les arques municipals, en alguns casos quantitats que suposen unes quantes vegades tot el pressupost municipal anual, no es pot gastar de forma immediata en les obres necessàries com deuria.
En la zona més afectada per la 'barrancà', la comarca de l'Horta Sud, hi ha reptes infraestructurals a afrontar immediatament i de manera decisiva, com, per exemple, la projectada connexió del barranc de Poyo amb el nou llit del Túria i altres obres annexes preventives, el desviament del barranc de la Saleta a Aldaia o la canalització del barranc de la Rambleta entre Catarroja i Albal.
Enmig del caos, s'ha arribat a parlar d'un 'escenari de guerra’ i un 'Estat fallit’. Això últim, si no ho és, se li sembla. En la quarta potència econòmica d'Europa va fallar la prevenció, va fallar l'alerta i va fallar l'ajuda immediata necessària i l'organització. I damunt, es van produir actituds i declaracions d'uns certs dirigents que quedaran plasmades en el registre de la ignomínia, provocant tot això la natural indignació.
Caldria prendre més responsabilitat en la cosa pública per part de la ciutadania, i no sols cada quatre anys amb les eleccions, pensant que els polítics estan ahí i tenen el poder en les institucions, siguen ajuntaments, diputacions, governs autonòmics, govern nacional i altres instàncies, perquè els ha sigut cedit per tots, els que han votat i els que no, i que estan al servici de tots.
