L’Horta Sud, baix l’espasa de Dàmocles

Dos anys després de la ‘barrancà’ del 29-O, les tres causes que la van convertir en letal i devastadora continuen existint sense grans canvis. No s’ha avançat en eliminar-les el que seria desitjable. La primera va ser el no haver-se realitzat, a pesar de tindre projectes i molt de temps, les obres d’infraestructura preventives necessàries. La segona, la falta, sorprenent en plena era tecnològica, d’un sistema d’alerta primerenca adequat i eficaç. I la tercera, l’absència, impròpia d’una nació amb molts recursos, d’una ajuda immediata i suficient. Per això, podria dir-se que l’Horta Sud es troba encara, en este cas, baix l’espasa de Dàmocles que, segons la RAE, significa “amenaça persistent d’un perill”, cada vegada que s’acosta un episodi de gota freda.

Respecte a les obres d’infraestructura, la crida en el seu moment de l’alcaldessa de Torrent, Amparo Folgado, reclamant un ‘Plan Sur’ per a l’Horta Sud, sembla no haver tingut molt d’efecte. Evidentment, no pretenia que es fera el mateix que després de la riuada de 1957, sinó que s’actuara complint el refrany de “a grans mals, grans remeis”, principalment per part de qui té més mitjans per a això, el Govern central. No obstant, l’Estat ha desempolsat i reeditat diversos projectes importants, encara que s’ha deixat pel camí el de la presa de Cheste, i els ha posat en marxa per fi, si bé amb massa lentitud. El projecte del barranc de La Saleta d’Aldaia està encara pendent d’adjudicació, mentres que els deu destinats a reduir el risc d’inundació en els barrancs de Poyo i Pozalet-Saleta seran sotmesos encara a exposició pública per a rebre al·legacions.

Quant al sistema d’alerta primerenca, que és molt més que el simple ES-Alert, diversos ajuntaments han instal·lat megafonia i alguna webcam en el barranc, però no una cosa tan senzilla, per exemple, com a sirenes automàtiques per a avisar dels nivells de risc de l’aigua. Per part seua, la Generalitat Valenciana ha iniciat un programa de prevenció i formació. No obstant, tot això està molt lluny del que hi ha implantat en països com el Japó.

Finalment, sobre l’ajuda immediata, a part de l’exigència de responsabilitat en la mobilització general de recursos, fan falta plans municipals de contingència, no solament d’emergència i sobre el paper. Cal comptar amb mitjans reals, amplis i variats. No ha de recordar-se de Santa Bàrbara només quan trona.