Sabrem alguna vegada a ciència certa qui fou el veritable autor d’una de les joies del gòtic internacional al Museu de Belles Arts de València? No és fàcil, gens senzill, quan es tracta de bussejar a través de més de 600 anys per reconstruir la voluntat de pintar-lo i el fet d’executar-lo. Per una altra banda, un retaule incomplet, més bé menut, sobre el que s’ha escrit molt des del segle XVII i encara continua suscitant l’atenció dels especialistes, que no es posen d’acord amb l’autoria (entre Starnina i un taller florentí per precisar), sí en canvi en el client, la ubicació original i una cronologia molt aproximada.
El que queda clar en aquesta qüestió en particular és, al nostre parer, la nula o escasa atenció que la historiografia de l’art segueix prestant a les dates i dades que proporciona la historiografia cartoixana dedicada a Bonifaci Ferrer, el comitent que contractà, dictà i pagà el conjunt pictòric perquè un dia presidira la capelleta de la Santa Creu en la cartoixa de Portaceli (Serra), beneïda el 24 de febrer de 1397. És a dir, quan el cenobi era encara molt modest i d’aquelles dependències queden només algunes de les seues parts (no així l’esmentada capella, desapareguda en els inicis del segle XVII). Tanmateix, molt clarividents encara que, a hores d’ara, cap document es refereix en concret al retaule.
Fent un repàs a la cronologia coneguda, essencial per poder aprofundir en l’autoria del retaule, podem corroborar les següents fites:
- 1394: probable mort a Alfara de les set filles del matrimoni entre Bonifaci Ferrer i Jaumeta Despont a causa de la pesta
- 1395: probable mort de Jaumeta Despont, ab intestato, prou abans del 28 d’agost
- 28 d’agost de 1395: butlla de Benet XIII a Bonifaci Ferrer “(…) per poder ser promogut a totes les ordes sagrades inferiors a presbíter (…)”
- 6 de novembre de 1395: Bonifaci Ferrer és rehabilitat com a ciutadà honorable després de ser destituït com a síndic de València i patir un llarg procés judicial
- 17 de març de 1396: Bonifaci Ferrer ven el senyoriu d’Alfara, adquirit el 16 d’abril de 1388
- 21 de març de 1396: Bonifaci Ferrer pren l’hàbit en Portaceli com a novici
- ¿?: inici de la construcció de la Capella de la Santa Creu
- 19 de juny de 1396: Bonifaci Ferrer fa testament dels seus béns
- 24 de juny de 1396: professió de Bonifaci Ferrer
- 31 de juliol de 1396: ordenació de Bonifaci Ferrer
- 24 de febrer de 1397: benedicció de la Capella de la Santa Creu per l’italià Joan de Formentera
I, amb elles, podem potser sospitar amb fonament sobre quan es pogué contractar el magnífic retaule (ara exposat al Museo Nacional del Prado, amb motiu d’una mostra temporal). En la nostra modesta opinió, a partir del 28 d’agost de 1395: data en què ja ha faltat Jaumeta i Bonifaci ha decidit fer-se religiós i ingressar en un convent en algun moment, de segur a Portaceli. Tant la capella com el retaule i els seus ornaments foren finançats de l’herència de Jaumeta (com declara el seu vidu en el testament, segons Joan B. Civera), qui morí sense testar. Motiu pel qual apareix retratada vera effigies –tal com el seu cònjugue- i l’heràldica de tots dos es mostrava tant en la pintura (desapareguda, malauradament, però descrita minuciosament per Civera), com en els llibres miniats i l’orfebreria.
Tenint en compte aquestes dades irrefutables, malgrat que no ho expliquen absolutament tot, a més de la presència del retaule de Sant Miquel en la capella homònima també a Portaceli (ca. 1400-1401), igualment atribuït a Starnina, per donació de mossén Francesc Maça, rector de la parròquia de Sant Tomàs a València, un programa del que es coneixen algunes escenes al Museu de Belles Arts de Lió, res impedeix pensar que l’italià el realitzara, almenys en les seues principals parts, entre setembre i novembre de 1395, i inclús que el bastira a l’antic palau de la senyoria d’Alfara, residència de Ferrer on pogué dictar-li el programa, pensant en el seu futur trasllat a Portaceli, on tenia pensat construir una capella “familiar” quan ingressara com a conventual.
En definitiva, pensem que elucubrar amb que un taller florentí actiu a València realitzà en exclusiva la pintura encomanada per Bonifaci Ferrer, mentres Gherardo di Jacopo Starnina es trobava a Toledo, etc. -potser de forma prolongada, entre novembre de 1395 i el 8 de juliol de 1398, el que no exclou que, puntualment, tornara al cap i casal-, és només una especulació per l’excel·lència en la seua execució, en la línia d’altres peces conegudes del pintor italià fetes en la seua destacada etapa valenciana.
La importància de les fonts documentals cartoixanes és fonamental pel seu detallisme en aquest sentit, com ja vam demostrar en el cas del lloc de naixement de Joanes (Andilla) mercès a alguns manuscrits relatius a Valldecrist.