Canícula municipalista

Una vegada arribats a la canícula que, segons la RAE, és el “període de l’any en què és més forta la calor” i, en el pla astronòmic, “temps en què Sirio, l’estrela més brillant de la constel·lació del Can, apareix juntament amb el Sol i que antigament coincidia amb l’època més calorosa de l’any en l’hemisferi nord”, es produïx l’acostumat i inevitable alentiment de l’activitat política i administrativa en tots els nivells, central, autonòmic i en el més pròxim als ciutadans, el municipal. Les vacacions són sagrades, es diu, encara que segons per a qui. Clar que, com les institucions i les administracions, igual que determinats servicis públics, no es poden tancar temporalment per este motiu, es recorre als torns, la qual cosa no deixa d’ocasionar que la maquinària polític-administrativa quede baix mínims.
Hi hagué un temps en què es preguntava molt en els mitjans de comunicació als alcaldes on i com anaven a passar les seues vacacions. No obstant això, no se solia fer el mateix amb els ciutadans dels seus respectius municipis, especialment amb els menys afavorits.

Per a ells, és costum deixar-los com a divertiment les piscines municipals, pagant, per descomptat, la corresponent entrada, encara que últimament, entre les que no han sigut reparades i les que han de ser tancades a causa de les cada vegada més freqüents actituds antisocials, no són el que eren. També estan les ‘escoles d’estiu’, també de pagament, meres guarderies on deixar als xiquets un poc de temps. I una altra ‘concessió’ estiuenca dels governs municipals, no en tots els llocs però esta sí, per sort, gratuïta, és la del ‘cinema a la fresca’, un mer entreteniment per a minories, perquè, com és sabut, la gran escapada a l’apartament o al xalet, o el viatge turístic de rigor s’imposen per a la majoria, siga com siga.

Este descoratjador panorama, que es repetix estiu rere estiu en quasi totes les poblacions, podria, no obstant això, ser canviat amb un poc d’imaginació, a pesar de la canícula, amb noves activitats no sols d’esplai, sinó també educatives, formatives i de valor social, en favor dels més xicotets, dels jóvens i, sobretot, de les persones majors, dels qui es queden a soles a les seues cases, dels més desfavorits. Açò també havia d’estar previst en els pressupostos municipals.