L’editorial d’Almàssera Austrohongaresa de Vapors llança aquests dies Contra Sorolla. Us i abús d’un mite, de Juan B. Tormos i Albert Ferrer. Una obra que, segons expliquen els seus autors, «lluny de la indiferència que -almenys fins ara-sembla ocasionar entre l’opinió pública valenciana la pròxima arribada de poc més de 200 pintures de l’artista, engalta la qüestió sense complexos posant el dit en la nafra».
Els escriptors expliquen també sobre la seua obra que, «en realitat, en diverses nafres al voltant del que representa Sorolla per als valencians, l’oportunitat d’aproximar la seua obra al cap i casal des de 2007 ençà i, no ho oblidem tampoc -sobretot això- el per què i a quin cost. En particular aquests dos darrers aspectes, íntimament entrellaçats i que, a hores d’ara, segueixen interpel·lant-nos: una cortina de fum usada per Carlos Mazón per amagar la seua gravíssima negligència el 29-O, mentres es resistia a deixar voluntàriament el càrrec, avalada per més de 40 milions d’euros de l’erari públic casolà destinats a llogar els quadres per períodes de quatre anys, amb la tutela dels arrendadors novaiorquesos de la Hispanic Society of America, entestats en crear una mena de franquícia a València, així com en convertir el palau de Comunicacions (abans Correus) en subseu després d’intervenir-lo arquitectònicament, a més de la remodelació del Museu de la Ciutat com a dipòsit eventual».
Els autors no qüestionen la qualitat intrínseca del pintor Joaquín Sorolla, tanmateix posen sobre el tapet «la desconsideració històrica de la ciutat del Túria pel que fa al pintor abans de la II República, a través del seu amic, l’escultor i inventor aeronàutic Ricardo Causarás, així com els fastos contemporanis dedicats a ell i la seua obra tant per l’extinta Bancaixa com per la Generalitat. Operacions que regaren i regaran la potent institució cultural privada nord-americana amb milions i milios d’euros des de València».
«Un autèntic despropòsit quan altres parcel·les de la societat valenciana resten desateses, començant per les moltes millores que queden per realitzar-se en les localitats damnificades a conseqüència de la DANA del 29 d’octubre de 2024 i finalitzant per retre merescut reconeixement a totes les seues víctimes», han afirmat així mateix els autors.
El llibre, prologat agudament pel periodista Vicent Garcia Devís, «no deixarà indiferent ningú en contar obertament l’ús i abús que s’ha fet i es segueix fent de la figura de Sorolla, amb l’aprovació i aquiescència de la seua besneta i custòdia perpètua de la seua obra i memòria des de Madrid; radicalment contrària, per una altra banda, perquè el seu parent egregi dispose d’un museu homònim en la ciutat en que va nàixer i formar-se. Cosa que no fa falta si es visita el Museu de Belles Arts de València, on s’exposa una notable col·lecció del pintor, a penes visitada», conclouen els seus autors.