L’insult com a principal programa polític
No és només VOX i els impresentables del seu pelatge els principals responsables de l’insult i la injúria a doll, ho és també, i molt, el PP. Una formació d’arrel franquista frustrada que ja no sap a quin sant encomanar-se per a poder governar algun dia des de La Moncloa, ja que ni tan sols -i de moment- agafat de la mà dels ultradretans ha estat capaç de fer-ho després d’unes eleccions plenament democràtiques. Clar, de la frustració perenne a la barricada només hi ha un pas quan es considera il·legítim l’actual executiu, la màxima que va obrir en el seu dia la Caixa de Pandora fins avui mateix sense solució de continuïtat.
Fa unes setmanes li dedicava unes línies a Pedro Sánchez i començava escrivint: “Estic més que segur que no hi ha hagut cap altre president del govern des de l’inici de la democràcia a Espanya tan injuriat i abjurat alhora com Pedro Sánchez. L’allau de greus desqualificacions és tal que, possiblement, un dia siga reclam suficientment atractiu per a dedicar-li… una tesi doctoral. Des que assumí la presidència de l’estat, la dreta (mal perdedora i rancorosa) mai li ha perdonat perdre el govern en una moció de censura contra Rajoy i l’extremadreta (a més de rancorosa, venjativa) tampoc digereix haver fracassat al seu torn en la moció que encapçalà Tamames en aquell paperot infame. Dos pols del mateix imant que sempre acaben entenent-se. No calen demostracions”. Després dels càntics de despús-ahir en els carrers de les ciutats espanyoles, què volen que els diga al respecte?
Podem estar o no d’acord (inclús molt en desacord) amb la seua gestió i la del seu govern, per a gusts els colors, però d’ací a arribar a la crispació i la borratxera infinita d’improperis proferits contra el mandatari i la seua senyora mare hi ha una distància insalvable. És increïble la proliferació de barbaritats que ixen de les boques dels que no saben una altra cosa que lladrar, i mossegar si és precís, en compte de manifestar el seu descontent d’una forma tan educada com contundent, si és el cas, faltaria més.
No és només VOX i els impresentables del seu pelatge els principals responsables de l’insult i la injúria a doll, ho és també, i molt, el PP. Una formació d’arrel franquista frustrada a més no poder que ja no sap a quin sant encomanar-se per a poder governar algun dia des de La Moncloa, ja que ni tan sols -i de moment- agafat de la mà dels ultradretans ha estat capaç de fer-ho després d’unes eleccions plenament democràtiques. Clar, de la frustració perenne a la barricada només hi ha un pas quan es considera il·legítim l’actual executiu, la màxima que va obrir en el seu dia la Caixa de Pandora fins avui mateix sense solució de continuïtat.
Les darreres setmanes no han estat bones per a l’Estat en el seu conjunt, diria que en qualsevol faceta (tret, clar està, del turisme en fase depredadora, tot siga dit), però crec que la situació -i l’hostilitat a flor de pell- no va a millorar gaire en els pròxims mesos, sobretot mentres Sánchez allarga i allarga la legislatura. Una altra cosa és que el binomi enrocat PP-VOX aspire amb garanties d’èxit a governar-lo a curt termini. Esperem que no, no s’ho mereixen per sembrar l’odi i la desraó, a més de no saber perdre.