L’aclaparadora derrota republicana, encarnada en el seu polèmic líder, podria tindre conseqüències col·laterals començant pel 29-N, on VOX hauria de veure’s afectat negativament en el seu creixement -segons les enquestes. No debades, Santiago Abascal s’ha distingit per la seua fidelitat al magnat immobiliari posat a polític, a pesar de les polítiques econòmiques nocives que, en forma d’aranzels, el nordamericà ha inflingit, entre altres molts països, a Espanya.
Aplicats tots tres termes al panorama artístic, són alguns els que volen assaborir les mels de l’èxit després de llargues i productives vides professionals mereixedores de tal reconeixement per part de la societat de què formen part indissoluble. Trajectòries on el poder es fonamenta en l’acumulació d’una gran fortuna a través dels negocis, l’avantsala que permet invertir en art per a exhibir-lo algun dia en un edifici propi mitjançant una fundació o, també, donar-lo en vida generosament a institucions públiques amb l’objectiu d’enriquir els seus fons.
La qüestió principal és discernir l’orígen de cadascun dels accidents i de cadascuna de les catàstrofes esdevingudes darrerament i, amb la sang freda i rigor, analizar-los amb detall per saber si la responsabilitat primera recau en l’administració autonòmica, en el govern central o, directament, en l’Estat (on tot l’arc parlamentari és corresponsable, tant dels encerts com dels fracassos, en polítiques d’abast estatal).
Estem segurs de voler retrocedir després de tot? Perquè si tan rematadament mal ens ha anat a tots plegats, el canvi radical podria entendre’s en part. Però la realitat, mal que els pese als bròfecs que aspiren a governar aplicant la motoserra de Milei, està ben allunyada d’eixe apocalipsi que no deixen de pintar mentres ens pretenen condemnar al foc dels inferns.
Sembla no haver-hi massa marge de maniobra per a revertir l’evidència que els electors han decidit lliurement quan se’ls ha convocat, un vot molt condicionat per diversos factors, com, per exemple, l’edat dels votants o el seu nivell econòmic i de benestar. Els primers per la seua inexperiència vital -molts començarem a votar a eixes edats- i l’atracció que manifesten per les xarxes socials lligades a la tecnologia, per a bé o mal; els segons per això mateix també i per anar a la recerca d’una millor situació de la que tenen malgrat l’esforç de l’Administració en les darreres legislatures per fer-ho possible, tenint en compte l’oposició recurrent de la patronal.
Sorolla representa un valor segur i reconeixible que sol agradar a tot el món, en particular als segments més conservadors de la societat perquè respón al seu umbral de coneixements i sensibilitat. Tanmateix, un nombre considerable de gent formada i culta (genèricament progressista) no pensa exactament el mateix, quan comprova que tan grans esforços financers de caràcter públic es destinen una vegada i una altra més a la seua promoció en exclusiva sense considerar a un munt de col·legues que ratllaren a gran altura en el seu context, no diguem als que conformaren l’avantguarda des dels inicis del segle XX en endavant.
