De sentit comú
Cal armar-se de bones dosis d'esperit crític, de prudència i de capacitat de discerniment, i fins i tot d'afany d'investigació, per a poder separar el gra de la palla, trobar el que hi ha de cert en les mitges veritats o detectar la mentida, la tergiversació o el sofisma.
Se sol dir que el sentit comú és el menys comú dels sentits, per allò que, en moltes ocasions, es veu que abunda precisament el contrari en la societat en la qual vivim. I així ho sembla quan s’observa el maremàgnum actual, tant en el que es diu a través de mitjans de comunicació i xarxes socials, com en els fets que es produïxen i les diferents interpretacions que es fan d’ells. Els eufemismes, la hipocresia, el cinisme i els filtres i condicionaments dels fanatismes polítics i ideològics, entre altres factors, com la desinformació i la manipulació, contribuïxen a això. Es diu que en una guerra la primera víctima és la veritat, però també ho és quan no n’hi ha o en eixa anomenada híbrida. I una altra víctima en estos casos sol ser a més la llibertat d’expressió.
Cal armar-se de bones dosis d’esperit crític, de prudència i de capacitat de discerniment, i fins i tot d’afany d’investigació, per a poder separar el gra de la palla, trobar el que hi ha de cert en les mitges veritats o detectar la mentida, la tergiversació o el sofisma, és a dir, “raó o argument fals amb aparença de veritat”, segons la Reial Acadèmia Espanyola de la llengua. També per a interpretar assenyadament els fets i el que hi ha darrere d’ells. En este exercici, necessari davant el confús panorama induït per tant interés creat i intencions creuades, és en el qual fa falta així mateix sentit comú, el qual, també segons la RAE, és la “capacitat d’entendre o jutjar de manera raonable”, mentres que es diu que és de sentit comú el “lògic o conforme al bon juí”.
En este cas, sentit és sinònim de coneixement, enteniment, intel·ligència o consciència, així com de criteri, juí, discerniment, trellat o lògica. Clar que sempre es pot recórrer al sext sentit, eixa “capacitat de percebre de manera intuïtiva el que d’ordinari passa inadvertit”. En valencià, al sentit comú se’n diu també trellat que, segons el diccionari, és “ponderació mental i sensatesa”, mentres que dir o fer alguna cosa amb trellat és tenint sentit i fonament.
En definitiva, és evident que fa molta falta que el sentit comú impere en tots els àmbits, en el que es diu i es fa, que prolifere el trellat i que la veritat prevalga, per a un món millor.