La muralla de l’Administració
El que hi haja moltes queixes de ciutadans per l'atenció que reben en realitzar les seues gestions, i d'això el Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana sap molt, és la prova que, per moltes campanyes publicitàries dels governs locals, autonòmics i estatals que es facen, la muralla de l'Administració pareix cada vegada més insalvable.
Un dels exemples que els avanços tecnològics no han portat necessàriament una millora substancial generalitzada en la qualitat de vida està en la relació de l’Administració amb els ciutadans i viceversa. Cal assenyalar l’anomenada bretxa tecnològica amb les persones majors, difícil d’eliminar del tot per molta obstinació que es pose. També el deficient funcionament de moltes plataformes d’administració electrònica, per molt que es presumisca de recursos informàtics. Independentment d’altres causes d’índole estructural i organitzativa, en el fons està també el fet que, com en molts altres casos, els beneficis o perjuís de la tecnologia depenen de l’ús que es faça d’ella.
No obstant això, en l’Administració, la informàtica no és més que una ferramenta. Darrere hi ha persones: els funcionaris, que han d’atendre també persones: els ciutadans. I a més, per ara, es mantenen l’atenció directa i personal, eixa que anomenen ‘presencial’, i la telefònica, encara que, incomprensible i injustificadament, cada vegada amb més traves i dificultats.
El que hi haja moltes queixes de ciutadans per l’atenció que reben en realitzar les seues gestions, i d’això el Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana sap molt, és la prova que, per moltes campanyes publicitàries dels governs locals, autonòmics i estatals que es facen, la muralla de l’Administració pareix cada vegada més insalvable. En lloc de facilitat, proximitat, transparència i rapidesa, hi ha generalment obstacles, distanciament, opacitat i tardança. Per això es remarca que per a cobrar impostos sí que són ràpids i eficients. Encara que sempre hi ha excepcions, eixos autèntics servidors públics que, a contracorrent, fan més del que cal per a cobrir les necessitats dels administrats.
Ciutadans que han de fer peripècies i patir una odissea només per a presentar una sol·licitud, o veure com se’ls obliga o força a demanar cita prèvia quan, segons va advertir el síndic de greuges, és inconstitucional, i encara aixina els siga molt difícil adquirir-la, a no ser que acudisquen al mercat negre de cites, una autèntica vergonya en una nació suposadament avançada. Sol·licitants de llicències de diversa índole als quals se’ls inunda amb papers i que patixen retards injustificables i perjudicials. Presentadors d’instàncies de petició d’informació o reclamacions que veuen com van a la paperera per la prepotència de les Administracions o per l’infame ‘silenci administratiu’, del qual abusen. Un lamentable panorama que caldrà canviar, no amb maquillatges propagandístics, sinó amb profundes reformes estructurals i organitzatives.