Albert Ferrer Orts
Profesor en la Universitat de València
Hasbía Mohamed
Delegada en Valencia de la Unión Nacional de escritores de España
Marisa García-Merita
Presidenta del Consejo Valenciano de las Personas Mayores
Juanjo Civera
Secretari General del PSPV de Foios i regidor d'Educació
Anteriores
Canícula municipalista
Hi hagué un temps en què es preguntava molt en els mitjans de comunicació als alcaldes on i com anaven a passar les seues vacacions
Els incendis: qüestió de prioritats
Els incendis ja porten temps sobrevolant l’opinió pública i el debat polític, encara que no hi ha forma ni manera d’aturar el desastre ecològic que suposen mentres el seu efecte destructor el pateixen cada volta més i més ciutadans, indefensos, a la intempèrie i farts perquè no hi ha prevenció, menys encara en autonomies en què cogoverna VOX, defensor a ultrança de que el canvi climàtic no existeix més que en la ment progre.
A voltes amb el conqueridor
Més de vuit segles arrere, Jaume es convertí abans d’hora en rei per accident sent un xiquet per la mort del seu pare, Pere II, en la batalla de Muret, mentre defensava el patrimoni reial a cavall entre sengles vessants dels Pirineus. Una desgràcia familiar i patrimonial que capgirà els interessos de l’aristocràcia, la burgesia i l’Església catalana-aragonesa i fixà les seues mires expansives cap el sudest en clara competència amb els castellans.
Saber perdre
Quina explicació té aquesta actitud, sobretot en jugadors tan experimentats en la seua majoria? Possiblement més d’una: no revalidar un títol que sentien com a propi i no del rival, la incapacitat per fer-se acreedors de major premi, no arribar als penals com a solució a la desesperada, no poder acomiadar com cal al millor futbolista en les seues files, en definitiva, sentir-se amb major dret per les tres estrelles aconseguides amb Kempes, Maradona i Messi, successivament.
Aznar, Josemari en la intimitat
Un tipus menut, però arrogant com a pocs que, investit com a president de Castellà-Lleó, no dubtà en trasvestir-se de Cid desafiant el sentit de la vergonya, o siga del ridícul: què pretenia emular amb la disfressa? Vist amb certa perspectiva, la que donen els anys i ens situen al present, investir-se de la imatge d’un polèmic cabdill quan Aznar mai no renuncià del franquisme més ranci que encarna com a pocs.
Sobre la suposada puresa genètica hispana
Quan u contempla l’afany d’Abascal i companyia per aparentar posar com a antics soldats castellans dels terços o, en el seu defecte, legionaris de l’exèrcit, els primers com a integrants de l’Imperi hipànic i els següents com a tropa sublevada en la Guerra Civil, hom pensa que la seua capacitat intel·lectual només arriba a la consulta recurrent d’aquells vells manuals franquistes en què es lloaven i reverdien llorers mustis.
Galeries dels Horrors (Valencians)
El món a l’inrevés encara que semble una flagrant contradicció, quan resulta que bastants dels líders polítics electes pels valencians en període democràtic no només han estat immersos en casos de corrupció o d’altra naturalesa delictiva sinó que, a més a més, han estat condemnats en ferm o encara no han estat jutjats.
La Ceramo, pionera del arte reflejo
La fábrica La Ceramo en el barrio de Benicalap se encuentra sumida en un grave estado de abandono, ruina, y desprotección.
Ignorants i maliciosos
Mirant cap arrere, podem considerar l’etapa d’UCD, representada pels dos primers mandataris, com una mena de transició des del franquisme empoderat fins que la formació va desaparéixer i va nodrir amb la seua dissolució tant al PSOE a l’esquerra com a Alianza Popular a la dreta, partit representat per Fraga, exministre de Franco a més de censor com a titular de Cultura