Albert Ferrer Orts
Profesor en la Universitat de València
Marisa García-Merita
Presidenta del Consejo Valenciano de las Personas Mayores
Hasbía Mohamed
Delegada en Valencia de la Unión Nacional de escritores de España
Juanjo Civera
Secretari General del PSPV de Foios i regidor d'Educació
Anteriores
Els Sorolla Americans: l’art com a escapatòria
Si, com és sabut, l’art és per se dipositari d’una sèrie de funcions, la que en concret va a prendre forma en a penes uns mesos a València se n’ix de tots els paràmetres coneguts -atés que l’autor mai no pensà en ella, òbviament: servir de cortina de fum a un desastre natural en forma de DANA, el 29 d’octubre de 2024, amb què el seu impulsor, com a MH president de la Generalitat, volgué compensar els seus greus dèficits com a governant premiant-nos amb aquest regal, decididament enverinat.
Inhumans
El que la setmana passada esdevingué al nord d’Àfrica, un drama recurrent al Magreb marroquí, on, alhora, el monarca alauí celebrava pomposament l’aniversari de la seua coronació com a rei absolut, ha resultat una vergonya per a Europa i, molt més encara, la UE, incapaç de tindre una postura comuna davant d’un drama dantesc, a més d’assenyalar Espanya, on ningú no sabia res mentres compartia tesi amb el Marroc.
De què és símptoma el caos ceutí?
És difícil de creure que el triumvirat format per Mohamed VI, Trump i Netanyahu isca vencedor d’aquest drama ceutí en què han participat entre 50 i 100.000 joves i n’han mort vora de 100. Més increïble és la posició d’alguns països de la UE, totalment interessada per haver governs ultres i tensar encara més la difícil posició espanyola.
Vox ho té fàcil
La veritat és que, a banda de l’algoritme que apliquen les corporacions que dominen les xarxes i contra el que res no es pot fer fins ara per la seua contrastada difusió i popularitat a través dels mòbils i els PC, VOX ho té molt fàcil en anar contra quasi tot, còmoda posició perquè, sabent-se poc o gens capaços de governar (molt més en solitari), li són permesos tota mena de discursos negacionistes i incendiàris -tan grandiloqüents com buits de contingut- i, sobretot, dirigits a buscar solucions pretesament fàcils (sempre disruptives) a problemes més bé complexos.
El crit desesperat que ningú escolta
La realitat, però, la crua i dura realitat, és que més enllà del lamentable clima polìtic casolà -més encara a terres valencianes- (inqualificable) és que any que passa els incendis són cada vegada més virulents, cremen més superfície, afecten de ple pobles, urbanitzacions i altres habitatges, explotacions agropecuàries, indústries, negocis dedicats al turisme rural… Un desastre sobre un altre de major per als que les formacions polítiques, totes i cadascuna sense distinció, només li dediquen el seu temps quan ja no hi ha solució. I així seguim any rere any, estiu rere estiu.
La ermita de Santa Lucia: Entre la fe, la historia y la realidad de los milagros
Durante más de seiscientos años ha sido refugio para personas que llegaban con miedo, incertidumbre o esperanza. Algunos buscaban consuelo antes de una operación; otros agradecían simplemente conservar la vista; muchos encontraban un momento de silencio en medio del bullicio de la ciudad
Canícula municipalista
Hi hagué un temps en què es preguntava molt en els mitjans de comunicació als alcaldes on i com anaven a passar les seues vacacions
Els incendis: qüestió de prioritats
Els incendis ja porten temps sobrevolant l’opinió pública i el debat polític, encara que no hi ha forma ni manera d’aturar el desastre ecològic que suposen mentres el seu efecte destructor el pateixen cada volta més i més ciutadans, indefensos, a la intempèrie i farts perquè no hi ha prevenció, menys encara en autonomies en què cogoverna VOX, defensor a ultrança de que el canvi climàtic no existeix més que en la ment progre.
A voltes amb el conqueridor
Més de vuit segles arrere, Jaume es convertí abans d’hora en rei per accident sent un xiquet per la mort del seu pare, Pere II, en la batalla de Muret, mentre defensava el patrimoni reial a cavall entre sengles vessants dels Pirineus. Una desgràcia familiar i patrimonial que capgirà els interessos de l’aristocràcia, la burgesia i l’Església catalana-aragonesa i fixà les seues mires expansives cap el sudest en clara competència amb els castellans.