Clavijo i els neandertals

Atònit m’he quedat en despuntar la matinada escoltant al president de Canàries quan declarava, tot convençut, que impediria el fondeig del creuer amb passatgers internacionals afectats per l’hantavirus dels Andes. La perplexitat era la tònica general compartida entre els periodistes de les diverses cadenes que anava visualitzant, independentment de l’orientació del mitjà per al que treballen. Unes declaracions, les del representant de l’estat en eixa comunitat autònoma malgrat ser d’un altre partit polític, que pretenien boicotejar la planificació sol·licitada per l’Organització Mundial de la Salut al govern d’Espanya i que l’executiu ha acceptat, organitzat i coordinat de bon grat.

Com se li ha ocorregut al Sr. Clavijo -qui, per cert, no ha fet una altra cosa que dificultar l’operació des del seu inici mentint recurrentment- despenjar-se amb eixa contundent negativa a unes poques hores de l’arribada del vaixell? Què pretén botant-se a la torera la interlocució constant amb els ministeris de Sanitat, Interior i Administracions Públiques? Per què rebla el clau de la discòrdia quan PP i VOX no han deixat de bombardejar l’operació adduïnt causes d’allò més espúries? Per traure profit electoral localment deixant a les potes del cavall a tot un estat? Què pensaran quan s’enteren els integrants del creuer en el seu conjunt? I els espanyols, en particular?

Clavijo, qui tenia una magnífica oportunitat per a exhibir mundialment la cooperació exemplar entre dues administracions i la resposta canària al problema de salut pública plantejat, ha aprofitat l’avinentesa per a plantar els seus atributs i, què sé jo, de passada refregar-li a la resta de les autonomies la seua manca de col·laboració en l’àgil gestió dels menors immigrants arribats a Canàries per milers. Un lamentable episodi que potser ara li servisca de coartada no confessa per a dir qui mana a les Illes Afortunades, alhora que recordar als seus homòlegs (molts de dretes) que cal cooperar en temes tan sensibles i no fer d’elles matèries enquistades sine die.

Ara bé, tot i això, de ser certa la meua suposició, quina falta de classe, quina manca d’humanitat, quina manera més tosca de jugar-li-la a l’estat central en compte dels respectius governs autònoms reticents a ser solidaris i, en el seu defecte, a una formació com VOX disposada inclús a enviar a l’armada per a enfonsar les pateres amb immigrants.

Tornant a les declaracions, quina manera més despietada de fer valdre l’antipolítica vengativa per sota de la col·laboració sincera pel bé de la ciutadania canària, espanyola, europea i mundial. Quina manera d’enterbolir encara més una acció sanitària a gran escala en què intervenen nombrosos països buscant una solució raonable i pautada per l’OMS.

Com he dit ja tantes i tantes vegades, com pot ser que ens representen  personatges com Mazón, Ayuso o ara Clavijo? D’on han eixit i realment a qui representen? Als neandertals?