Els incendis: qüestió de prioritats

Parlar d’incendis sembla una reiteració previsible quan ja és costum que aquests proliferen des de juny fins setembre. En diuen de nova generació perquè un dels principals detonants de la seua virulència en augment és, no en cap dubte, el canvi climàtic. Cosa que ja porta temps sobrevolant l’opinió pública i el debat polític, encara que no hi ha forma ni manera d’aturar el desastre ecològic que suposen mentres el seu efecte destructor el pateixen cada volta més i més ciutadans, indefensos, a la intempèrie i farts perquè no hi ha prevenció, menys encara en autonomies en què cogoverna VOX, defensor a ultrança de que el canvi climàtic no existeix més que en la ment progre.

Fins a tal punt són negacionistes en aquesta formació que aprofiten qualsevol desastre forestal per seguir amb la mateixa cantilena, ja que han fonamentat el seu discurs en donar l’esquena a l’evidència que se’ns manifesta catastròficament davant dels nassos de forma recurrent. No hi ha més cec que qui no vol veure, ni més sord que qui evita escoltar.

Més enllà de pactes d’estat sobre el particular -ara molt útils per amagar la impotència quan el desastre es manifesta sense contemplacions-, pense sincerament que paral·lelament a que això esdevinga -si és que es plasma alguna vegada- cal afrontar també i de forma urgent començar a actuar contra eixe partit polític portador de l’odi i la desraó. No pot ser que amb els seus vots puga condicionar greument les polítiques de tantes autonomies (sovint fent-se càrrec de conselleries relacionades amb el medi rural i el mediambient, per a més inri) i, menys encara, el programa electoral del seu principal valedor, el PP.

VOX no és ni serà mai un partit de govern en solitari, sempre necessitarà -com ara per ara- una altra formació per poder imposar les seues demencials bogeries. Per la qual cosa urgeix que l’electorat que fins ara els ha donat el seu vot, per les circumstàncies que siguen, medite molt seriosament sobre el particular perquè estan en joc parcel·les fonamentals com la convivència, la solidaritat, la igualtat i, per descomptat, la qualitat de vida potenciant plans efectius de prevenció d’incendis, reforestació adequada, explotació dels boscos, conscienciació sobre el canvi climàtic…

No és la meua només una modesta petició, és un crit per sumar consciències en aquest sentit quan la veritable prioritat és fer-los fora quan abans i per la via democràtica. Del contrari, com esdevé, vindran temps foscos de la mà d’oportunistes que s’han aprofitat de la debilitat del seu soci, incapaç de moderar el seu discurs mentres s’alia per a sobreviure i poder governar de qualsevol manera.