GALERIES DELS HORRORS (VALENCIANS)
El món a l’inrevés encara que semble una flagrantcontradicció, quan resulta que bastants dels líders políticselectes pels valencians en període democràtic no noméshan estat immersos en casos de corrupció o d’altranaturalesa delictiva sinó que, a més a més, han estatcondemnats en ferm o encara no han estat jutjats.
Acostumats a veure fitxes policials en les pel·lículesdel gènere, o rostres de delinqüents en cartells penjats en els westerns, solem associar aquestes peculiars galeriesamb individus que han comés delictes i, per això mateix, estan fitxats o estan en busca i captura. Un film que se precie en ambdós gèneres, com en altres diversos del setéart, no pot obviar identificar el malvat perquè l’argumentde la narració cobre sentit i la virtut es contraposeclarament a la maldat.
Eixa praxi, diguem-ne, narrativa també es troba d’alguna manera representada en les institucions de manera diametralment oposada a la descrita ambanterioritat, ja que les galeries de retratats que solen exposar-se en determinades sales de caràcter públics’encarreguen de fer ostentació d’aquells individus que, en algun moment, han sigut els seus màxims representants. És a dir, com una forma d’enorgullir-se de suposadespersonalitats que han arribat a assolir poder i l’han exercitdurant cert temps després de la celebració d’uneseleccions.
Lamentablement, però, aquestes galeries no serveixensovint per a ventejar la virtut, precisament. Més bé tot el contrari, com qualsevol pot comprovar sense eixir del País Valencià. Vegen si no les galeries de retrats on apareixenpersonatges com Eduardo Zaplana, José Luis Olivas, Francisco Camps (bé és cert que declarat en seu judicial no culpable) i Carlos Mazón (no investigat pel jutjat, almenys de moment) en la Generalitat; Julio de España, Milagrosa Martínez, Juan Cotino i Llanos Massó (fidel representant de l’ideari de VOX) en les Corts; o Alfonso Rus en la Diputació de València. Veritablement, autèntiques galeries dels horrors que, en visitar qualsevoldels edificis que tenen com a seu alguna d’aquestesinstitucions, pengen dels seus murs honorables.
Al capdavall, el món a l’inrevés encara que semble una flagrant contradicció, quan resulta que bastants delslíders polítics electes pels valencians en períodedemocràtic no només han estat immersos en casos de corrupció o d’altra naturalesa delictiva sinó que, a més a més, han estat condemnats en ferm o encara no han estatjutjats. Un panorama que, com a mínim, convida a la reflexió i posa en relleu què pretenen determinades formacions polítiques i, més encara, els seus lídersocasionals quan la llista de (pressumptes) delinqüents -entre altres individus– és tan llarga en tant poc de temps. Llarga i dolorosa quan l’electorat confia en la virtut delscandidats i aquesta confiança es veu truncada de soca-rel -i inaudita reiteració– pel funcionament opac dels seuspartits i la cobdicia dels que els representen.
Una lliçò permanent, la de les galeries dels horrorsesmentades, que no podem permetre’ns sota capcircumstància en esdevindre una burla permanent a la societat que els retratats representaren o representen. Un avís a navegants, també, sobretot per als partits polítics i la forma arbitrària en què s’organitzen i representen quanpretenen arribar al votant amb mitges veritats o, directament, mentides. A les proves, contundents, cal remetre’s.