Govern/s o Estat, de qui és la responsabilitat?

Una nova tragèdia evitable -incidisc en el qualificatiu- posa potes per amunt l’estat d’ànim de la ciutadania, mentre els mitjans de comunicació eixen en tromba per allò de captar l’audiència més que per a informar. La història no deixa de repetir-se dramàticament, en particular des de la DANA del 29 d’octubre de 2024. Vegen si no l’accident a Adamuz, el caos migratori a Ceuta i, aquesta setmana, un nou accident de l’alta velocitat a Urda. Segurament casos evitables, encara que la seua naturalesa siga distinta tret dels ferrocarrils. De fet, per a informar-nos com cal, res millor que anar fent zàping, llegir diversos diaris i escoltar algunes emissores de ràdio; en realitat un despropòsit que ocuparia vàries hores de cada jornada, en les que no faríem una altra cosa atesa la desinformació general.

La qüestió principal és discernir l’orígen de cadascun d’ells i, amb la sang freda i rigor, analizar-los amb detall per saber si la responsabilitat primera recau en l’administració autonòmica, en el govern central o, directament, en l’Estat (on tot l’arc parlamentari és corresponsable, tant dels encerts com dels fracassos, en polítiques d’abast estatal).

Pel que fa a la DANA patida amb escreix en la província de València, la primera i més important responsabilitat recaigué, sens dubte, en la Generalitat en no saber què fer ni decidir al CECOPI el dia d’autos: resultat, 233 morts, molts d’ells evitables. A Adamuz (46) i Urda (69, de moment), en canvi, la responsabilitat ¿és tota del govern central o, tenint una part d’ella, ho és també de l’Estat? Crec que el que ara s’està produïnt a la xarxa ferroviària, en general i en l’alta velocitat en particular, té els dos components entrellaçats: per una banda el manteniment de l’estat òptim d’un sistema sobresaturat correspon al govern actual, però sobretot a altres executius anteriors que deurien d’haver invertit en el seu correcte funcionament de forma tan constant com regular i continuada a càrrec dels pressupostos generals i, no oblidem tampoc, fer-ho de forma consensuada. Ja que el que un govern fa o deixa de fer és clar que ho gaudirà o patirà, segons es mire, el següent siga del color que siga. Comptat i debatut. Ací no valen mitges tintes ni tirar-se els trastos els uns als altres amb vistes electorals. Què és responsabilitat exclusiva del govern de l’Estat? Intentar millorar el funcionament mentres governe i, en cas d’accident (en aquest sentit dos de gran magnitud), dur a terme investigacions objectives i independents que el més ràpidament possible aclarisquen el per què per a, acte seguit, prendre les decisions que hi calguen.

Si passem a Ceuta, no cap dubte que el govern central és el màxim responsable per no haver intentat informar-se amb antelació –no serà perquè no disposa de mitjans- i actuar preventivament i de forma decidida, sense dubtar vaja, pel perill que suposava per als seus habitants, per als immigrants i, també, per a la pròpia sobirania de la ciutat autònoma. No calen draps calents.

Potser, si ens centrarem en les responsabilitats de cada administració i, també, de l’Estat quan corresponga no faria falta que, entre els mitjans de comunicació i les xarxes socials (fakes incloses), ens marejaren més del que ho fan cada vegada que esdevé un fet catastròfic per allò de buscar un rèdit econòmic davant tanta desinformació permesa.

En definitiva, cap de les administracions ni l’Estat ix indemne en això de repartir-se les culpes, per no actuar pensant en la ciutadania si no guiats pels seus interessos partidistes, sobretot quan l’ambient està tan caldejat per això mateix: la seua miopia endèmica no exempta d’egoisme. Eixa és la clau, insistisc, els nostres polítics pensen més en ells i els seus respectius cursus honorum que en els seus representats: la raó última de ser i existir. Per a mostra un botó, vegen si no l’exemple lamentable de VOX, una de les formacions més joves farcida de tots els vicis dels més antics, multiplicats per la seua inhumanitat manifesta. Llàstima que una part de l’electorat veja en eixes sigles la solució a problemes que eixe partit menysté, com renega d’una part substancial dels votants que no combreguen amb rodes de molí.