S’HO IMAGINEN?

Albert Ferrer Orts

Universitat de València

Per poc perspicaços que siguem ens adonarem que la Unió Europea es troba literalment cercada per democràcies dubtoses, països en conflicte latent més o menys soterrat, potències que se resignen a deixar de ser-ho del tot i un rosari de guerres de conseqüències incertes que produeixen morts, ferits, desplaçats i refugiats per milions.

Per si no hi havia poc amb la guerra a Síria, que segueix presidint incòlume Bashar al-Ásad, la desestabilització de l’Iraq, la tornada dels talibans a l’Afganistan, la turística Jordània en què resideixen milions de refugiats sirians o el que esdevé a Nagorno Karabaj, ara acaba d’esclatar de bell nou l’irresoluble enfrontament entre Israel i Palestina –amb la franja de Gaza entremig, vergonyosament- i la possible implicació del Líban i de l’Iran, si s’enquista encara més, com és previsible. Un escenari, el del Pròxim Orient, que s’estén al sud de la Mediterrània, també de forma dramàtica, sobretot des de Líbia fins al Marroc i el Sàhara Occidental; per no esmentar altres estats islàmics com el Iemen o Sudan del Sud, entre molts altres. Conflictes que acompanyen la invasió russa d’Ucraïna i que –com deia- envolten perillosament una Unió Europea a la defensiva, que se debat internament entre els valors democràtics que la sostenen i la irrupció de formacions ultradretanes que reneguen tant d’ella com d’ells.

Veient el que veiem horroritzats a diari en aquells països malaurats, la major d’ells abandonats a la seua sort, sacsats cruelment per les inclemències geològiques i meteorològiques o literalment enrunats fins els fonaments per efecte de la guerra que mai no cessa: ¿ens imaginem al cor d’Europa escenaris semblants? ¿ciutats arrasades?, ¿entorns naturals inexistents?, ¿privats d’un domicili?, ¿hospitals fantasmes?, ¿absents dels éssers estimats pel seu vil assassinat o segrest?, ¿sense aigua, medicines ni aliments?. ¿Les conseqüències d’aquelles guerra civil espanyola i II guerra mundial avui mateix? En fi, tota una sèrie interminable de barbaritats que sí pateixen milions d’iguals molt a prop de nosaltres.

Després ens queixem, sobretot els partits de dreta i d’ultradreta (quin suplici i quanta falta d’escrúpols), de l’arribada massiva d’immigrants a les costes espanyoles. ¿Què farien ells de trobar-se en una situació semblant?

Encomanem-nos a la sensatesa, a la diplomàcia, a la justícia i, en definitiva, a la humanitat i bonhomia –si és que encara ens en queden- perquè aquesta lamentable realitat puga solucionar-se algun dia, quan més aviat millor, en benefici dels damnificats, innocents que només han comés el pecat de nàixer on ho han fet a diferència de nosaltres, que, damunt, no fem una altra cosa que malbaratar recursos, queixar-nos permanentment i, a més a més, amagar el cap sota l’ala covardament, com l’estruç.

S’ho imaginen?