Urbanisme electoralista

L’urbanisme és sempre la part del pastís preferida per regidors i alcaldes, siguen de grans, mitjans o xicotets ajuntaments, que volen créixer políticament, i també d’alguna altra forma menys confessable, com s’ha pogut comprovar en massa ocasions. L’apartat d’inversions dels pressupostos municipals és molt atractiu, perquè amb ell es poden fer grans coses de forma molt visible, com si fora un aparador, encara que també entre bastidors. I això dona vots. Per això, l’urbanisme acaba sent una àrea enfocada de manera electoralista, d’ací ve que els seus projectes siguen els més importants de qualsevol programa electoral, així com de qualsevol míting polític o publicitat sobre les actuacions dels governs.

Ser edil d’urbanisme, o reservar-se, nominalment o efectivament, la capacitat de decisió sobre esta àrea, com fan generalment els alcaldes, és, per tant, el premi gros que busca qualsevol polític àvid de poder. No obstant això, té els seus inconvenients, perquè en el seu exercici, a part d’estar-se més exposat a la crítica social, es pot també perjudicar tercers, siga intencionadament o no, el que implica conseqüències indesitjables, judicials o d’un altre tipus. També perquè és situar-se en l’ull de l’huracà, en el focus de tensions i pressions per interessos dels uns i els altres, en els quals es juga molt en el pla econòmic i inclús en el moral.

Tot este panorama comporta que les decisions que es prenen en urbanisme, a pesar de vendre’s com a atencions a les necessitats de la ciutadania i millores de les poblacions, solen prendre’s realment a esquena i sense la participació dels veïns, per molt que algunes hagen sigut anunciades en un programa electoral. Això de la participació ciutadana en algun xicotet projecte prèviament delimitat, així com això de les enquestes sobre el mateix que oferixen alguns ajuntaments, no són més que simulacions.

Per tot això, les actuacions en urbanisme tampoc responen generalment a una estratègia integral de previsió i futur per a una autèntica millora de la qualitat i seguretat de vida de la població. I això s’està veient inclús després de la ‘barrancà’ del 29-O. A pesar de l’ocorregut, es continua amb el mateix patró, reparar el danyat de la mateixa forma sense fer res per a evitar el que va passar i, damunt, aprofitant que ara hi ha més diners per a ‘lluir-se’ més. Cal canviar l’enfocament, de l’urbanisme electoralista al sociohumanístic.