Fal·làcies i cinisme

A través dels mitjans de comunicació en general es difon un conjunt invasiu i competitiu d’informacions, entrevistes, opinions, notícies o reportatges amb un llenguatge, aparentment inofensiu, que en realitat amaga en molts casos perilloses trampes. No sols ocorre amb les paraules i el seu significat, succeïx més que res amb l’argument, que ara se sol anomenar ‘relat’, com si es tractara d’una novel·la de ficció. I tot això en un ambient enrarit pel fanatisme i el sectarisme ideològic, que provoquen la polarització i la divisió social.

Amb les paraules es pot recórrer a l’eufemisme que, segons la RAE, és la “manifestació suau o decorosa d’idees de les quals la seua recta i franca expressió seria dura o malsonant”. Alguns dels sinònims són l’ambigüitat o la dissimulació, destinats a edulcorar o maquillar de forma interessada el que es diu o escriu, o per a alinear-se amb la infame “correcció política”. Però amb el discurs argumentatiu es poden inculcar maneres d’interpretar la realitat que no responen a la veritat, utilitzant sofismes i fal·làcies per a induir a l’engany.

En les seues definicions acadèmiques, sofisma és “raó o argument fals amb aparença de veritat”, mentres que fal·làcia és “engany, frau o mentida”. En el llibre ‘Aprendre a raonar’, de Fina Pizarro, pertanyent a la Biblioteca de Recursos Didàctics Alhambra, s’inclouen els sofismes en les fal·làcies i es classifiquen estes segons les seues característiques. Per exemple, està la fal·làcia «ad hominem”, que és “un argument molt freqüent i de gran poder persuasiu que, en lloc de presentar les raons adequades contra una opinió, pretén refutar-la censurant [o desqualificant] a la persona que la sosté”. Una variant d’esta és la “tu quoque”, quan “no es presenten raons per a replicar a una acusació, sinó que en el seu lloc es retorna l’ofensa a l’acusador”. O la denominada “ad populum”, molt utilitzada pels polítics, “quan en un argument s’ometen les raons que poden portar a l’acceptació o el rebuig de la seua conclusió i, per contra, s’utilitzen com a ‘raons’ fets o circumstàncies (imaginaris o reals) amb l’única finalitat d’excitar els sentiments i emocions de l’auditori”.

Existix una àmplia varietat de fal·làcies, però també un denominador comú en els qui les usen: l’exercici d’un cinisme a tota prova, que no és sols poca vergonya i caradura, sinó, sobretot, renúncia als valors morals. Cal estar atents i no deixar-se enganyar.