Mazón ha batut tots els rècords, però ací el tenim burlant-se a diari dels qui un dia es comprometé solemnement a representar i dignificar com a president de la Generalitat. Un pijo de poca monta que, segurament, mai no somià en arribar tan alt (ni tan baix en només uns mesos), un autèntic paràsit que arribà a les més altes instàncies civils per a demostrar la seua infinita inutilitat.
Mentres el papa apura a Canàries la seua llarga estada entre nosaltres, reivindicant la posició contrària a la que encarnen Abascal, Feijóo i els seus (que és com dir, Trump i la seua colla), el Mundial s’inaugura avui a Mèxic i, des d’ací, simultàniament als EUA i Canadà. Un esdeveniment viciat precisament per la intransigència MAGA.
Mossén Ballester, després de les primeres experiències com a sacerdot a Burjassot, va recalar a Meliana en els inicis de 1970 com a rector dels Sant Joans, una parròquia mitjana en què va viure de la mà dels seus contemporanis la fi de Franco, la transició i l’arribada de la democràcia.
Ahir mateix, sense anar més lluny i sense cap necessitat de rebuscar en la immensitat, poguí comprovar a Foios que eixes persones que segueixen creient en el bé comú per sobre del particular, que encara confien en els serveis de naturalesa pública, que s’han distingit per donar exemple i que, sobretot, practiquen la generositat existeixen i, a més a més, conviuen entre nosaltres sense alçar pols ni remolí.
Crec que Sánchez farà bé en deixar de perseverar en la missió -no sé si des d’ara mateix suïcida- de convocar eleccions per a juliol de 2027 i, a més, presentar-se de bell nou com a candidat, no perquè no tinga legitimitat per a fer-ho sinó perquè el pes de les evidències assenyalades és massa pesat per allargar l’agonia.
La vaga els va a costar als que la fan un dineral, però ahí estan perseverant pel benefici col·lectiu i de la comunitat escolar, no només del seu sector professional.
