El món a l’inrevés encara que semble una flagrant contradicció, quan resulta que bastants dels líders polítics electes pels valencians en període democràtic no només han estat immersos en casos de corrupció o d’altra naturalesa delictiva sinó que, a més a més, han estat condemnats en ferm o encara no han estat jutjats.
Mirant cap arrere, podem considerar l’etapa d’UCD, representada pels dos primers mandataris, com una mena de transició des del franquisme empoderat fins que la formació va desaparéixer i va nodrir amb la seua dissolució tant al PSOE a l’esquerra com a Alianza Popular a la dreta, partit representat per Fraga, exministre de Franco a més de censor com a titular de Cultura
Qualsevol que haja vist algun dels partits de futbol se n’adonarà sense massa esforç de les malifetes d’un VAR pervers que, salomònicament, contribueix més a desnaturalitzar la seua pràctica competitiva que a impartir veritable justícia arbitral.
Bastants dels nostres pobles, sobretot els menys urbanitzats des de fa mig segle, tenen la fortuna d’estar poc habitats i gaudir d’aigua, ombra i natura, un autèntic paradís mai reivindicat suficientment, ni tan sols immersos en plena crisi climàtica d’efectes ja visibles i, a poc a poc, perversos.
Els nord-americans han exportat (a bones o males) de tot cap a l’est, des del seu sistema polític, social i econòmic fins a l’arquitectura, el cinema o els estils musicals, la moda, la gastronomia… emparat en l’anglés, un idioma que ells han fet més universal encara del que ho feren els britànics. Així ha estat, especialment des de la cloenda de la Segona Gran Guerra fins l’arribada en dos episodis de Donald J. Trump.
La prioritat nacional, per exemple, no té encaix constitucional a no ser que els seus mentors (VOX) i impulsors (PP) filen molt prim i ens facen combregar amb rodes de molí al conjunt de la societat. Particularment, quan cada president autonòmic veu el got mig buit o mig ple per allò d’acontentar als seus socis veritablement prioritaris.
