Els nord-americans han exportat (a bones o males) de tot cap a l’est, des del seu sistema polític, social i econòmic fins a l’arquitectura, el cinema o els estils musicals, la moda, la gastronomia… emparat en l’anglés, un idioma que ells han fet més universal encara del que ho feren els britànics. Així ha estat, especialment des de la cloenda de la Segona Gran Guerra fins l’arribada en dos episodis de Donald J. Trump.
La prioritat nacional, per exemple, no té encaix constitucional a no ser que els seus mentors (VOX) i impulsors (PP) filen molt prim i ens facen combregar amb rodes de molí al conjunt de la societat. Particularment, quan cada president autonòmic veu el got mig buit o mig ple per allò d’acontentar als seus socis veritablement prioritaris.
Mazón ha batut tots els rècords, però ací el tenim burlant-se a diari dels qui un dia es comprometé solemnement a representar i dignificar com a president de la Generalitat. Un pijo de poca monta que, segurament, mai no somià en arribar tan alt (ni tan baix en només uns mesos), un autèntic paràsit que arribà a les més altes instàncies civils per a demostrar la seua infinita inutilitat.
Mentres el papa apura a Canàries la seua llarga estada entre nosaltres, reivindicant la posició contrària a la que encarnen Abascal, Feijóo i els seus (que és com dir, Trump i la seua colla), el Mundial s’inaugura avui a Mèxic i, des d’ací, simultàniament als EUA i Canadà. Un esdeveniment viciat precisament per la intransigència MAGA.
Mossén Ballester, després de les primeres experiències com a sacerdot a Burjassot, va recalar a Meliana en els inicis de 1970 com a rector dels Sant Joans, una parròquia mitjana en què va viure de la mà dels seus contemporanis la fi de Franco, la transició i l’arribada de la democràcia.
Ahir mateix, sense anar més lluny i sense cap necessitat de rebuscar en la immensitat, poguí comprovar a Foios que eixes persones que segueixen creient en el bé comú per sobre del particular, que encara confien en els serveis de naturalesa pública, que s’han distingit per donar exemple i que, sobretot, practiquen la generositat existeixen i, a més a més, conviuen entre nosaltres sense alçar pols ni remolí.
