Hasbía Mohamed
Delegada en Valencia de la Unión Nacional de escritores de España
Delegada en Valencia de la Unión Nacional de escritores de España
Profesor en la Universitat de València
President de la Mancomunitat de l’Horta Sud
Presidenta del Consejo Valenciano de las Personas Mayores
Secretari General del PSPV de Foios i regidor d'Educació
Quan u contempla l’afany d’Abascal i companyia per aparentar posar com a antics soldats castellans dels terços o, en el seu defecte, legionaris de l’exèrcit, els primers com a integrants de l’Imperi hipànic i els següents com a tropa sublevada en la Guerra Civil, hom pensa que la seua capacitat intel·lectual només arriba a la consulta recurrent d’aquells vells manuals franquistes en què es lloaven i reverdien llorers mustis.
El món a l’inrevés encara que semble una flagrant contradicció, quan resulta que bastants dels líders polítics electes pels valencians en període democràtic no només han estat immersos en casos de corrupció o d’altra naturalesa delictiva sinó que, a més a més, han estat condemnats en ferm o encara no han estat jutjats.
Hay otra cara oculta de estas maravillosas fechas, y esta es la cara peor, la más oscura. Cada verano asistimos a noticias que nos conmueven: Personas mayores permanecen solas durante semanas, pacientes con el alta médica que nadie recoge del hospital, situaciones de desatención y, en ocasiones, situaciones de abandono que avergüenzan a una sociedad aparentemente solidaria
La fábrica La Ceramo en el barrio de Benicalap se encuentra sumida en un grave estado de abandono, ruina, y desprotección.
Mirant cap arrere, podem considerar l’etapa d’UCD, representada pels dos primers mandataris, com una mena de transició des del franquisme empoderat fins que la formació va desaparéixer i va nodrir amb la seua dissolució tant al PSOE a l’esquerra com a Alianza Popular a la dreta, partit representat per Fraga, exministre de Franco a més de censor com a titular de Cultura
Qualsevol que haja vist algun dels partits de futbol se n’adonarà sense massa esforç de les malifetes d’un VAR pervers que, salomònicament, contribueix més a desnaturalitzar la seua pràctica competitiva que a impartir veritable justícia arbitral.
Fantasías de dragones ( gárgolas) que existen en España desde el siglo XIII, introducidas a través de la arquitectura gótica.
Bastants dels nostres pobles, sobretot els menys urbanitzats des de fa mig segle, tenen la fortuna d’estar poc habitats i gaudir d’aigua, ombra i natura, un autèntic paradís mai reivindicat suficientment, ni tan sols immersos en plena crisi climàtica d’efectes ja visibles i, a poc a poc, perversos.
A pesar de l'ocorregut en la ‘barrancà’ del 29-O , es continua amb el mateix patró, reparar el danyat de la mateixa forma sense fer res per a evitar el que va passar i, damunt, aprofitant que ara hi ha més diners per a ‘lluir-se’ més.