Hasbía Mohamed
Delegada en Valencia de la Unión Nacional de escritores de España
Desde la perspectiva de Melilla a Valencia
Marisa García-Merita
Presidenta del Consejo Valenciano de las Personas Mayores
Comienzan los incendios
Anteriores
La burocràcia com a excusa política
Es dona la paradoxa que, tenint molts diners en les arques municipals, en alguns casos quantitats que suposen unes quantes vegades tot el pressupost municipal anual, no es pot gastar de forma immediata en les obres necessàries com deuria.
La “hermana pobre” de las políticas sociales
Paradójicamente, a pesar de que sus objetivos son los “más sociales” de las políticas sociales, el dinero dedicado a este sector del gasto social es uno de los capítulos más exiguos de los Presupuestos Generales del Estado (igual ocurre en las autonomías).
El Consejo Valenciano de Personas Mayores
El CVPM pretende ser la voz y los oidos de las personas mayores para conocer y analizar los principales problemas y retos a los que nos enfrentamos las personas mayores.
Reptes infraestructurals preventius de l’Horta Sud
En la zona més afectada per la 'barrancà', la comarca de l'Horta Sud, hi ha reptes infraestructurals a afrontar immediatament i de manera decisiva, com, per exemple, la projectada connexió del barranc de Poyo amb el nou llit del Túria i altres obres annexes preventives, el desviament del barranc de la Saleta a Aldaia o la canalització del barranc de la Rambleta entre Catarroja i Albal.
Pels morts, desapareguts i damnificats
Enmig del caos, s'ha arribat a parlar d'un 'escenari de guerra’ i un 'Estat fallit’. Això últim, si no ho és, se li sembla. En la quarta potència econòmica d'Europa va fallar la prevenció, va fallar l'alerta i va fallar l'ajuda immediata necessària i l'organització. I damunt, es van produir actituds i declaracions d'uns certs dirigents que quedaran plasmades en el registre de la ignomínia, provocant tot això la natural indignació.
Govern del poble, pel poble i per al poble
Caldria prendre més responsabilitat en la cosa pública per part de la ciutadania, i no sols cada quatre anys amb les eleccions, pensant que els polítics estan ahí i tenen el poder en les institucions, siguen ajuntaments, diputacions, governs autonòmics, govern nacional i altres instàncies, perquè els ha sigut cedit per tots, els que han votat i els que no, i que estan al servici de tots.
Rendir comptes abans d’eleccions
Abans de fer noves promeses, els polítics haurien de rendir comptes sobre les que feren per a les anteriors eleccions, especialment els que han estat en el govern. Perquè, en definitiva, són uns manats, uns gerents que han sigut posats per la ciutadania en els ajuntaments i l’Administració autonòmica per a gestionar els recursos de tots, suposadament per a millorar la qualitat de vida de tots.
Promeses electorals en paper mullat
No sols assistim a incompliments de programes electorals, sinó també a la realització d’accions que no estaven previstes en ells, i inclús contràries al que s’havia proposat. També passa que es promet fer coses, però no es diu quan. Fa la sensació que es fa allò de prometre i aparentar per a arribar, i després que em tiren un galgo durant quatre anys més.
Tradició, idiosincràsia i cultura
Necessitem identificar-se, tindre referències, sentir-se partícips d’una identitat col·lectiva, i per a això la tradició és fonamental i cal mantindre-la, sobretot quan respon a un consens social ampli. Tradició que, amb una amalgama de diferents components, acaba conformant la mentalitat i la cultura de la ciutadania.