Albert Ferrer Orts
Profesor en la Universitat de València
Profesor en la Universitat de València
Promotora de Igualdad
Delegada en Valencia de la Unión Nacional de escritores de España
Presidenta del Consejo Valenciano de las Personas Mayores
El CVPM pretende ser la voz y los oidos de las personas mayores para conocer y analizar los principales problemas y retos a los que nos enfrentamos las personas mayores.
En la zona més afectada per la 'barrancà', la comarca de l'Horta Sud, hi ha reptes infraestructurals a afrontar immediatament i de manera decisiva, com, per exemple, la projectada connexió del barranc de Poyo amb el nou llit del Túria i altres obres annexes preventives, el desviament del barranc de la Saleta a Aldaia o la canalització del barranc de la Rambleta entre Catarroja i Albal.
Enmig del caos, s'ha arribat a parlar d'un 'escenari de guerra’ i un 'Estat fallit’. Això últim, si no ho és, se li sembla. En la quarta potència econòmica d'Europa va fallar la prevenció, va fallar l'alerta i va fallar l'ajuda immediata necessària i l'organització. I damunt, es van produir actituds i declaracions d'uns certs dirigents que quedaran plasmades en el registre de la ignomínia, provocant tot això la natural indignació.
Caldria prendre més responsabilitat en la cosa pública per part de la ciutadania, i no sols cada quatre anys amb les eleccions, pensant que els polítics estan ahí i tenen el poder en les institucions, siguen ajuntaments, diputacions, governs autonòmics, govern nacional i altres instàncies, perquè els ha sigut cedit per tots, els que han votat i els que no, i que estan al servici de tots.
Abans de fer noves promeses, els polítics haurien de rendir comptes sobre les que feren per a les anteriors eleccions, especialment els que han estat en el govern. Perquè, en definitiva, són uns manats, uns gerents que han sigut posats per la ciutadania en els ajuntaments i l’Administració autonòmica per a gestionar els recursos de tots, suposadament per a millorar la qualitat de vida de tots.
No sols assistim a incompliments de programes electorals, sinó també a la realització d’accions que no estaven previstes en ells, i inclús contràries al que s’havia proposat. També passa que es promet fer coses, però no es diu quan. Fa la sensació que es fa allò de prometre i aparentar per a arribar, i després que em tiren un galgo durant quatre anys més.
Necessitem identificar-se, tindre referències, sentir-se partícips d’una identitat col·lectiva, i per a això la tradició és fonamental i cal mantindre-la, sobretot quan respon a un consens social ampli. Tradició que, amb una amalgama de diferents components, acaba conformant la mentalitat i la cultura de la ciutadania.
L’esperit de Nadal, amb tots els valors que representa, hauria de tindre’s en compte quan felicitem el Nadal, però, a més, hauria d’escampar-se per tot arreu i durant tot l’any.
La identitat és una necessitat vital i, com a tal, és un sentiment profund. No obstant, com tots els sentiments, és altament manipulable i en la societat és manipulat pels qui, portats per interessos espuris, l’ambició de poder, siga personal o polític, o la cobdícia, apliquen sense escrúpols morals aquella vella màxima de “dividix i guanyaràs”, o el refrany de “a riu revolt guany de pescadors”.