Hasbía Mohamed
Delegada en Valencia de la Unión Nacional de escritores de España
Delegada en Valencia de la Unión Nacional de escritores de España
Profesor en la Universitat de València
Promotora de Igualdad
Presidenta del Consejo Valenciano de las Personas Mayores
Recuerden que Crisis significa cambio y el cambio puede ser también positivo, pero no vislumbramos eso, percibimos que la autodestrucción esta poco a poco fraguándose. Y ante ello estamos paralizados, desconcertados.
"Antes tenías que llegar a la ventanilla y aguantar las miradas acusadoras de todos los que componían la inmensa cola que creían que te estabas “colando” y repetir la dichosa frase: “perdone es que soy discapacitada”.
Es dona la paradoxa que, tenint molts diners en les arques municipals, en alguns casos quantitats que suposen unes quantes vegades tot el pressupost municipal anual, no es pot gastar de forma immediata en les obres necessàries com deuria.
Paradójicamente, a pesar de que sus objetivos son los “más sociales” de las políticas sociales, el dinero dedicado a este sector del gasto social es uno de los capítulos más exiguos de los Presupuestos Generales del Estado (igual ocurre en las autonomías).
El CVPM pretende ser la voz y los oidos de las personas mayores para conocer y analizar los principales problemas y retos a los que nos enfrentamos las personas mayores.
En la zona més afectada per la 'barrancà', la comarca de l'Horta Sud, hi ha reptes infraestructurals a afrontar immediatament i de manera decisiva, com, per exemple, la projectada connexió del barranc de Poyo amb el nou llit del Túria i altres obres annexes preventives, el desviament del barranc de la Saleta a Aldaia o la canalització del barranc de la Rambleta entre Catarroja i Albal.
Enmig del caos, s'ha arribat a parlar d'un 'escenari de guerra’ i un 'Estat fallit’. Això últim, si no ho és, se li sembla. En la quarta potència econòmica d'Europa va fallar la prevenció, va fallar l'alerta i va fallar l'ajuda immediata necessària i l'organització. I damunt, es van produir actituds i declaracions d'uns certs dirigents que quedaran plasmades en el registre de la ignomínia, provocant tot això la natural indignació.
Caldria prendre més responsabilitat en la cosa pública per part de la ciutadania, i no sols cada quatre anys amb les eleccions, pensant que els polítics estan ahí i tenen el poder en les institucions, siguen ajuntaments, diputacions, governs autonòmics, govern nacional i altres instàncies, perquè els ha sigut cedit per tots, els que han votat i els que no, i que estan al servici de tots.
Abans de fer noves promeses, els polítics haurien de rendir comptes sobre les que feren per a les anteriors eleccions, especialment els que han estat en el govern. Perquè, en definitiva, són uns manats, uns gerents que han sigut posats per la ciutadania en els ajuntaments i l’Administració autonòmica per a gestionar els recursos de tots, suposadament per a millorar la qualitat de vida de tots.